dimarts, 12 de maig de 2009

Ortografía

2.Moltes paraules que comencen per al-/il-porten ela geminada, però les que comencen per el-/ol-, no. Posa una d’aquestes formes a les parelles de les paraules següents, tenint en compte que una porta ela geminada i l’altra no:


____laborar / ____lusió

____lícit / ____lerta

____lustre / ____legància

____liminar / ___liminar

____lustrar / ____lement

____ludir / ____ludir

____legar / ____límpic

____ lès / ____liva

____legar / ____linear

Solusion:


__E__laborar / _ il·_lusió

__il·_lícit / __a__lerta

__il·__lustre / _e_legància

_e_liminar / _il·_liminar

__il·_lustrar / _e_lement

__e__ludir / __al·__ludir

__il·__legar / _o_límpic

__il·__ lès / __o__liva

__al·__legar / __a__linear

dijous, 7 de maig de 2009

L-LL-L·L

L, LL, L·L

La L és la tretzena lletra de l'alfabet espanyol, dotzena de l'ordre llatí internacional i és la desena consonant. El seu nom és femení: la ela.
Correspon a la lletra L de l'alfabet llatí o romà i gràficament a la lletra lambda grega arcaica, que prové de la lletra lámed fenícia. El seu origen és un signe de l'escriptura jeroglífica egípcia representat per una lleona: labo, transformant quan va passar a l'escriptura hieràtica i demòtic.

La l·l (ela geminada)

La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia

Ll

El dígrafs Ll és la catorzena lletra de l'alfabet espanyol i la seva onzena consonant. En espanyol, aimara, català, gallec, quítxua i euskera, representa tradicionalment un fonema lateral palatal (AFI (IPA) / ʎ /); el seu nom és femení: la elle, (pl. elles).