dimarts, 12 de maig de 2009

Ortografía

2.Moltes paraules que comencen per al-/il-porten ela geminada, però les que comencen per el-/ol-, no. Posa una d’aquestes formes a les parelles de les paraules següents, tenint en compte que una porta ela geminada i l’altra no:


____laborar / ____lusió

____lícit / ____lerta

____lustre / ____legància

____liminar / ___liminar

____lustrar / ____lement

____ludir / ____ludir

____legar / ____límpic

____ lès / ____liva

____legar / ____linear

Solusion:


__E__laborar / _ il·_lusió

__il·_lícit / __a__lerta

__il·__lustre / _e_legància

_e_liminar / _il·_liminar

__il·_lustrar / _e_lement

__e__ludir / __al·__ludir

__il·__legar / _o_límpic

__il·__ lès / __o__liva

__al·__legar / __a__linear

dijous, 7 de maig de 2009

L-LL-L·L

L, LL, L·L

La L és la tretzena lletra de l'alfabet espanyol, dotzena de l'ordre llatí internacional i és la desena consonant. El seu nom és femení: la ela.
Correspon a la lletra L de l'alfabet llatí o romà i gràficament a la lletra lambda grega arcaica, que prové de la lletra lámed fenícia. El seu origen és un signe de l'escriptura jeroglífica egípcia representat per una lleona: labo, transformant quan va passar a l'escriptura hieràtica i demòtic.

La l·l (ela geminada)

La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia

Ll

El dígrafs Ll és la catorzena lletra de l'alfabet espanyol i la seva onzena consonant. En espanyol, aimara, català, gallec, quítxua i euskera, representa tradicionalment un fonema lateral palatal (AFI (IPA) / ʎ /); el seu nom és femení: la elle, (pl. elles).

dimecres, 17 de desembre de 2008

Critica de pel·licula

La critica de pel·licula que faré es la de operación Dragón de Bruce Lee,m'agrada molt perquè és del meu país i ens ensenya las arts marcial com el Jet kune Do i el Kung Fu i ademés es massa violenta i això m'agrada molt :) .

dimarts, 16 de desembre de 2008

Narració

Havia una vegada un Anec petit, Que vol passar el riu, però no pot perquè és molt petit, per això va anar a buscar el seu amic conill, però el conill no podia ajudarlo a passar el riu, perquè també és petit, doncs l'Anec volia dir al seu altre amic el desig de poder passar el riu, l'Anec es va buscar l'elefant, i l'elfant li va a ajudar, l'Anec es va seure damunt d'elefant, l'elefant va passar el riu i l'Anec va arribar a l'altre banda del riu, per això l'Anec molt contet li va dir al seu amic, "moltes gracies amic elefant".

Poesia

Avui en el meu cor et perdràs en el mateix racó del record, allà on l'oblit condemna, on les llàgrimes es perden entre la veritat i la mentida, on es confon la distància amb el temps ... on confondre la meva absència amb oblit, i el teu oblidat l'honestedat en el teu cor.

dimecres, 10 de desembre de 2008

dijous, 4 de desembre de 2008

L'absolutisme


A partir del Renaixement,des del segle XV,els reis europeus van sotmetre els senyors feudals i van començar a governar com a monarques autoritaris i absoluts.
El florentí maquiavel descriu en el seu llibre el príncep(1532)el que serien les bases de l'estat absolutista.
Maquiavel hi asssegura que per a un estat és vàlid qualsevol mitjà útil per a mantenir l'autoritat i que la deslleialtat dels súbdits justifica els pitjors actes que pugui dur a terme un governant que vuigui assolir els seus objectius.
Thomas Hobbes,en l'obra Leviathan (1651), afirmen que l'estat ha de fer-se carrec del destí dels essers humans i que aquesta és l'única possibilitat d'instaurar l'ordre i la pau en el món.
A partir del segle XVII,l'absolutisme es va generalitzar a Europa com a forma de govern,i el rei va resumir el significat de l'absolutisme en una sola frase:"l'estat sóc jo",la justificació de l'absolutisme provenia de la concepció de la monarquia com un dret diví,situat per damunt de la voluntat del poble.