dijous, 7 de maig del 2009

L-LL-L·L

L, LL, L·L

La L és la tretzena lletra de l'alfabet espanyol, dotzena de l'ordre llatí internacional i és la desena consonant. El seu nom és femení: la ela.
Correspon a la lletra L de l'alfabet llatí o romà i gràficament a la lletra lambda grega arcaica, que prové de la lletra lámed fenícia. El seu origen és un signe de l'escriptura jeroglífica egípcia representat per una lleona: labo, transformant quan va passar a l'escriptura hieràtica i demòtic.

La l·l (ela geminada)

La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia

Ll

El dígrafs Ll és la catorzena lletra de l'alfabet espanyol i la seva onzena consonant. En espanyol, aimara, català, gallec, quítxua i euskera, representa tradicionalment un fonema lateral palatal (AFI (IPA) / ʎ /); el seu nom és femení: la elle, (pl. elles).