2.Moltes paraules que comencen per al-/il-porten ela geminada, però les que comencen per el-/ol-, no. Posa una d’aquestes formes a les parelles de les paraules següents, tenint en compte que una porta ela geminada i l’altra no:
____laborar / ____lusió
____lícit / ____lerta
____lustre / ____legància
____liminar / ___liminar
____lustrar / ____lement
____ludir / ____ludir
____legar / ____límpic
____ lès / ____liva
____legar / ____linear
Solusion:
__E__laborar / _ il·_lusió
__il·_lícit / __a__lerta
__il·__lustre / _e_legància
_e_liminar / _il·_liminar
__il·_lustrar / _e_lement
__e__ludir / __al·__ludir
__il·__legar / _o_límpic
__il·__ lès / __o__liva
__al·__legar / __a__linear
dimarts, 12 de maig del 2009
dijous, 7 de maig del 2009
L-LL-L·L
L, LL, L·L
La L és la tretzena lletra de l'alfabet espanyol, dotzena de l'ordre llatí internacional i és la desena consonant. El seu nom és femení: la ela.
Correspon a la lletra L de l'alfabet llatí o romà i gràficament a la lletra lambda grega arcaica, que prové de la lletra lámed fenícia. El seu origen és un signe de l'escriptura jeroglífica egípcia representat per una lleona: labo, transformant quan va passar a l'escriptura hieràtica i demòtic.
La l·l (ela geminada)
La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia
Ll
El dígrafs Ll és la catorzena lletra de l'alfabet espanyol i la seva onzena consonant. En espanyol, aimara, català, gallec, quítxua i euskera, representa tradicionalment un fonema lateral palatal (AFI (IPA) / ʎ /); el seu nom és femení: la elle, (pl. elles).
La L és la tretzena lletra de l'alfabet espanyol, dotzena de l'ordre llatí internacional i és la desena consonant. El seu nom és femení: la ela.
Correspon a la lletra L de l'alfabet llatí o romà i gràficament a la lletra lambda grega arcaica, que prové de la lletra lámed fenícia. El seu origen és un signe de l'escriptura jeroglífica egípcia representat per una lleona: labo, transformant quan va passar a l'escriptura hieràtica i demòtic.
La l·l (ela geminada)
La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia
Ll
El dígrafs Ll és la catorzena lletra de l'alfabet espanyol i la seva onzena consonant. En espanyol, aimara, català, gallec, quítxua i euskera, representa tradicionalment un fonema lateral palatal (AFI (IPA) / ʎ /); el seu nom és femení: la elle, (pl. elles).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
